Categoria: Postres

“L’olor de tota la casa quan fas aquestes magdalenes és impressionant. A l’estiu les poso a la nevera i estan boníssimes i gens embafadores… però això ja va al gust personal de cadascú. Tasteu-les!”.

“La meva germana tenia de petita una amiga pastissera i aquesta és la recepta que feien a casa seva. Francament espectacular. Es poden afegir recobriments especials com festucs, cacauets o nous picats, sucre per a rebosteria, flocs de coco, etc.”.

“L’autèntica recepta. Una recepta donostiarra del bar restaurant “La Viña”.”

“Aquesta recepta és molt senzilla. Amb només 5 ingredients. Espectacular! Aquest famós pastís d’arròs basc abans sí que portava arròs però ara ja no… Però és un pastís fàcil i molt cremós.”

“Aquest pastís de formatge és molt suau, amb un toc que li proporciona el iogurt de llimona. És ideal per a nens i per a persones que volen un pastís de formatge més lleuger, potser no tan contundent com el famós cheescake tradicional. Si volem afegir panses, podem tirar-les al pastís a la segona vegada que baixem el foc.”

“Llet aromatitzada i endolcida en fer bullir l’arròs lentament… evoca olors… unes postres tradicionals i clàssiques que no poden faltar a taula.”

“Quan elabores aquestes postres sembla que estiguis fent una truita de patates, llevat que en lloc de patates talles les pomes. Però mare meva, quin resultat més bo!”.

“És addictiu. Va sorgir de l’errada d’un xef que es va oblidar de posar llevat a una coca. És típic de la cuina americana. Dens, un postre magnífic. Xocolata en estat pur. És addictiu. De textura perfecta, cruixent per fora i jugo per dins. Una recepta per gent xocolatera com jo!”.

“Una coca molt fàcil, la primera que aprens quan ets petit. La podem combinar amb xocolata freda o calenta, melmelada… Si t’agrada la canyella li pots afegir una cullerada petita a la massa. És un pa de pessic molt personalitzable.”

“La coca de sempre, un bàsic. Em recorda els berenars i esmorzars d’escola. Que contenta que estava quan la meva mare m’havia posat coca. A vegades decorada amb pinyons, Lacasitos…”